Quan siguis gran i jo sigui velleta és una proposta artística que explora el significat de cuidar a través de les arts visuals, el so i la memòria col·lectiva. El títol neix d'un dels versos d'una de les cançons de bressol que ens podrien haver cantat. Així, es pregunten com es transmet la música de generació en generació, i com canvia la manera de mostrar afecte amb el pas del temps.
S'hi busquen noves sonoritats a partir d'instruments ceràmics de caire experimental que serveixen de base per recuperar i cantar cançons tradicionals i de bressol. La ceràmica és un material fràgil, que ens parla de la tradició i la cura. El bressol ens parla de les cançons i la família. L'aigua ens parla de la vida. Quins nous sons ens acompanyaran en aquest viatge?
Una proposta que explora el fet de cuidar a través de les arts visuals, el so i la memòria
