Aquest programa, Brahms i Magrané, ha estat concebut de tal manera que una obra no pot conviure sense l’altra. La idea de combinar aquests dos compositors neix de la curiositat i la voluntat d’entrecreuar llenguatges amb una mateixa tradició cambrística. El projecte sorgeix d’un concert en el qual Bärhof Ensemble interpreta la Serenade núm. 1 de Brahms, i Magrané seu entre el públic. D’aquesta trobada, neix la idea de crear un programa conjunt que pugui entrellaçar aquestes dues realitats llunyanes en el temps. L’obra de Brahms va ser escrita per a nonet de corda i vent, però la partitura no es conserva.
Amb l’objectiu de tornar l’obra a l’essència cambrística original, Bärhof Ensemble ha decidit mostrar al públic una aproximació de la primera versió que va escriure el compositor. La peça d’encàrrec a Magrané conflueix i s’inspira en l’obra de Brahms amb la voluntat de crear un clima comú en el programa.