El 1996, un jove arribat del fred, i fascinat pel so de Bristol va acaparar l’atenció per les seves delicades cançons. Ja en el seu primer disc (Whiskey) va mostrar l’ampli espectre musical que inspirava les seves composicions, des del pop al jazz, barrejat amb una exuberància simfònica. Aquesta riquesa es manté intacta a Opium. A més d’establir un diàleg amb treballs anteriors, com el mateix Whiskey, Spellbound o Tatoo, i comptar amb col·laboracions de vells amics com Robin Gulthrie de Cocteau Twins i nous com Funkstörung, sonen referències tan dispars com ara Chick Corea, Burt Bacharach, Ennio Morricone, John Williams, Massive Attack o i Black Sabbath.
Intèrprets
Jay-Jay Johanson, veu
Erik Jansson, piano
Magnus Frykberg, bateria
